dimarts, 27 de desembre del 2011

Crònica pujada tradicional de Sant Esteve

Un altre any tots aplegats (UCO i Senglars) a la plaça de les fonts per pujar a la creu de saba, la tradicional pujada del dia de Sant Esteve, moltes felicitats a tots els aplegats perquè un any més ho hem pogut fer i celebrar i molt especialment a la Laura que durant uns quants mesos no ha pogut estar amb la colla de la manera que a ella més li agrada que és en bicicleta.






Bé ja són les vuit tocades no fa gaire fred i comencem a pujar, no sense fer les fotos de rigor clar. Iniciem l’ascens per la riera de Santa Oliva i a la primera corba l’amic del Toni es fot una llet en un canvi de rasant, encara ara no sap que cony li va passar, continuem amunt per la vinya del Boter i en el primer trencant d’aigües del camí, l’amic del Toni, se la torna a fotre quedant encaixonat dins el reguerot, no s’explicava que en poc més d’un km. es fotés dos galetes sense saber com. Com sempre la colla s’esperava al camí que enfila cap al Puigventós perquè acabéssim d’arribar l’amic del Toni i un servidor el “no puc no puc”.



Un cop arribats al pla del Puigventós no tothom va optar per pujar fins la creu però la gran majoria ho vam fer, mira per on l’amic del Toni anava davant meu mentre pujàvem pel sender arrossegant la bicicleta, bé els de darrera apretaben fort i després de fotre un parell de relliscades i esbufecs, l’amic del Toni va decidir d’apartar-se que passi qui vulgui i s’ho va agafar amb un altre ritme, com ha de ser, i si no que m’ho diguin a mi que per alguna cosa em diuen el “no puc no puc”.
Un cop a la creu de Saba amb esbufecs i relliscades incloses per part de tots, comença el ritual de les inscripcions i signatures del llibre de visites que hi ha al costa del pessebre amb les corresponents fotos. Tot hi amb això em diu el Paco que encari la bicicleta al sender de baixar abans que em prenguin el lloc, però com que algú que no vol que li toquin la bicicleta, perquè se li ratlla, la va posar sobre la meva ho vaig deixar estar, però vaig estar atent a l’hora de baixar col•locant-me al darrera del Paco, que no és qualsevol cosa.








Vam començar a baixar força ràpid, el sender era força pedregós i en un tram al Paco se li va marxar la Bicicleta cap al costat dret sense caure i amb un cop fort del seient a les costelles, jo al passar pel seu costat vaig preguntar si s’avia fet mal al no rebre resposta vaig pensar que millor no insistir doncs perillava que m’engegués a pastar fang en aquells moments. Finalment tothom es va esperar al final del sender on comentàvem les peripècies del descens, mira per on, quant semblava que no quedava ningú per baixar va aparèixer l’amic del Toni amb cara de dir “on collons me ficat”.
Un cop al pla del fideuer ens vam unir amb el grup que no va pujar a la creu i tots plegats vam iniciar el descens per anar a esmorzar, no sense passar pel sender del barranc, que a mi personalment em fa una mica de “iuiu”, com sempre un servidor darrera del Paco i al davant el Castillo i darrera meu el José María de la GIANT, realment vam baixar molt ràpid és més en un revolt al Paco se li va anar la bicicleta i ben bé semblava que acabaria la jornada per carretera, més que res perquè si baixes rodant el primer que et trobés és la carretera de la Puda. Bé, tot va acabar bé per sort, acabant la pedalada tal com s’han d’acabar amb un bon esmorzar al bar la Gamba.









Pit i collons,
Marià

PD.
Mira per on quant estàvem a mig esmorzar va aparèixer L’amic del Toni aquí si que ja no sé que li va passar però gana en portava.

dilluns, 19 de desembre del 2011

Pujada tradicional de Sant Esteve

Els temps no s’atura i proba d’això es que sembla que faci quatre dies que pujàvem a la Creu de Saba el dia de Sant Esteve.


Per cert feia un fred de nassos.

Doncs bé ja tornem a tenir el Nadal a tocar, i com es tradició pujarem a la Creu de Saba, per tant aquells que vulgueu venir ens trobarem a les 8:00 a Plaça de les Fonts per pujar tots junts a Puig Ventós, desprès qui vulgui pot pujar caminant o amb la bici al coll fins la Creu, seguidament baixarem pel sender del darrera per després arribar al Pla del Fideuer (els que no han pujat a la creu amb la bici i els que es queden a baix, ens botríem trobar al Pla o pel camí del Pla), agafarem el sender del darrera per arribar a Olesa i anar a esmorzar a la Gamba (si esta oberta, sinó ja buscarem un lloc).

Per tal de avisar al lloc d’esmorzar fora bo saber més o menys quants de vosaltres vindreu a esmorzar, mireu de avisar-nos.

dimecres, 14 de desembre del 2011

Crònica sortida de la Roca 10-12-2011

Doncs allà érem 12+1 Senglars disposats a fer una de les rutes que sempre ens deixen un bon record per entretingudes.

Com no abans de res hem de picar alguna cosa, i per que no tenien prou pa, sinó desprès es passa gana, hi algú anirà dient “no puc”.



Feia una mica de fred a l’hora de sortir i algú potser es va abrigar massa, més tard la veritat es que ens sobrava la meitat de la roba.


La ruta aquest any comença força sense gaires trialeres i amb pujada, en un tres i no res ens troben a Sant Carles que com no tenia que ser d’un altre manera hem de parar a esmorzar, mira que som golafres, alguns mengen de valent, ja feien bé. doncs es esperava la part mes dura i més tècnica.


En trobem força senders de pujada i algun que altre corriol no gaire complicat, trams amb força pista i avorrits, però ens quedava per arribar el millor, després d’arreglar la punxada, va començar la festa senders i corriols a dojo amb un nivell tècnic una mica més exigent, aleshores que es complica el seguiment amb el GPS, no es pot fer tot, estar pel camí i pel la pantalla i tenim algunes confusions que fan alentir la marxa.







Un dels companys te un ensurt i fa un petonet al terrè, per sort res greu, sort que es paleta i més dur que el ciment.

Els corriols segueixen sent espectaculars, tota la emoció a vingut de cop, a més i tenim unes llebres amb ganes de més marxa que fins i en una corriol ens equivoquem i quan els volem avisar ja no hi son, cop de telèfon i a desfer el camí. Els corriols de pujada son força durs i alguns ja ens fallen les forces el grupet queda dividit en dos quan arriben a lloc de baixada amb uns senders força tècnics ens retrobem i arribem tots junts a la Roca.

En resum una ruta amb dues cares i un pel complicada de seguir amb el GPS almenys per a mi.


Per cert no ens varem oblidar de la cerveceta final!!!!

dilluns, 5 de desembre del 2011

Sortida fora pel 10-12-2011

Doncs bé el proper dissabte 10/12/2011 marxem a La Roca del Vallès.


Qui vulgui venir aquest es el plan:



  • Sortida d’Olesa a les 7:30 puntualitat Anglesa direcció Terrassa, el lloc de trobada a la sortida del poble, per on hi ha la parada del bus (més o menys). Qui vulgui anar-hi directament (com els companys de Terrassa) el lloc de trobada a la Roca serà un aparcament força gran, abans de terra, a prop de un súper que hi ha a la entrada de la Roca.


  • Quan arribem a la Roca buscarem un lloc per esmorzar. Farem la ruta complerta sense parades gastronòmiques, o sigui que esmorzeu força abans de sortir, jejeje, i els més golafres que portin barretes per menjar en ruta (d’acord Marià).


  • Un cop feta qui vulgui podrà fer una cerveseta o tornar cap a casa, aquest cop no ens quedem a dinar.

La ruta son aproximadament 38km amb 800m de desnivell positiu