Les 8 del mati a la Plaça de les Fonts allà ens varem trobar, com cada dissabte, els Senglars a més d’alguns companys d’altres colles, en total 19 i això que pensàvem que no seriem gaires, amb ganes de fer una de les sortides més dures del calendari.
Aquest any a més a més, el recorregut tenia parts inèdites per la zona de Gelida – l’Ordal, altres vegades pujàvem per la Font Freda fins la bola, i canvis també a la tornada de Begues aquest cop no la farem per la carretera de Torrelles sinó per muntanya fins arribar a Palleja per desprès enllaçar amb el camí del riu i fins Olesa.
Nomes començar el ritme va ser un pel exigent, pel grup es deia “avui no arribarem si seguim així”, un cop arribats a Gelida es varem agrupar per fer el nou tram, aquest es pel meu parer un pel més suau que el habitual, encara que més pedregós, un cop es va coronar, ven agafar una trialera força divertida que es va portar fins l’Ordal, si senyors amb al Marià per davant, com gaudeix a les baixades, a travessem la N-340 seguidament agafem un parell de senders amb alguna que altre equivocació del guia. En aquest punt varem tenir primer avis del dia, una caiguda de l’Alícia per sort sense conseqüències. Ja a prop de Olesa de Bonesvalls ens esperava una trialera amb molta pedra solta i rodona on costava mantenir el control de la bici i que va posar a proba les nostres habilitats alguns varem tenir que posar el peu a terra, altres van fer alguna volada amb aterratge forçat, prenem nota per la propera treure aquesta trialera, donat que ens va fer perdre molt de temps.
Des de Olesa de Bonesvalls ja connectem amb el camí de sempre, en aquest punt el David G ens deixa doncs te que marxar, més endavant per els senderes pedregosos del GR el David C va caure, sort que no va anar barranc avall i de passada va punxar, arreglem la punxada i seguim, una mica més avall hi eren la resta de companys, quan varem arribar veiem amb sorpresa una de les avaries més “xungues”, un quadre trencat, el del Paco, quan encara ens faltaven uns 18km per arribar a Sitges, es va trencar per la baina dreta, en fi res que no poguí arreglar un parell de pals i esparadrap (sort que el José es un bon previsor), ara ens a sembla fàcil, però allà la veritat pensàvem que ens faríem un fart de caminar, ah!!! i com no, resulta que quan estàvem arreglant el quadre, el Santi no va fer un altre cosa que passar de rosca el vis del agafador de la tija, un cop posats una mica més d’esparadrap i en marxa (ja sabeu no l’oblideu a les vostres sortides), per fi sense més contratemps arribem a Sitges.
Foto a la platja, encara que algú nomes pensava en menjar, hi això que s’havia empassat cinc barretes, eh!! Marià...., i això que desprès sempre va dient, que macos que estem a la foto, jejejeje.... però l’hi podia més la gana.
Un cop omplerts els dipòsits al restaurant amb dos plats, postres i cafè, 8 companys decideixen agafar el tren i no aventurar-se a la tornada, les forces ja eren justes i no veien clar la tornada, entre ells esta Paco que encara que es veu fort no pot continuar amb el quadre trencat.
Enfilem el camí de tornada fins Plana Novella, després el tobogans de Begues, més d’un no els oblidarà fàcilment, algú va dir “ a mi no em torneu a enganxar”, encara que tots sabem que tornarà, arribem a Begues i fem una cervesa, que sempre es d’agrair, tot i que aquest any no ha fet tanta calor com anys anteriors.
A partir d’aquí comença el segon tram nou, anirem a buscar el riu sense agafar carreteres i direcció a Cervelló i Palleja, el camí es força mes interessant que la carretera però evidentment més dur, amb alguna pujada que altre i una trialera molt tècnica, la varem agafar per provar quines idees que tenim, però que farem ens agrada investigar, força dura amb salts molt grans els qual no podíem baixar pujats a la bici, al arribar a la Palma de Cervelló i just començar una nova pujada, les primeres dubtes del recorregut motivades pel cansament comencen a aparèixer, “Però si el riu esta allà a baix perquè tenim de pujar!!!!!”, en fi amb una mica de paciència arribem a Palleja i enllacem amb el riu, i d’aquí a Olesa ja sabeu gas a fons, amb alguna paradeta per re-agrupar-nos.
En resum a les 20:00 arribem tots a Olesa amb 125km i 2500m desnivell positiu a les cames, quatre caigudes, una punxada, un quadre trencat, una agafador de tija i la satisfacció de haver-ho aconseguit.
