dissabte, 9 de juliol del 2011

La Nocturna dels Senglars

Al lloc de trobada érem pocs Senglars animats per l’aventura però amb moltes ganes de passar-ho bé.


Anem cap a Vacarisses, passant per Monistrol, on havíem quedat amb mes companys per sopar i les dones dels més valents, si encara sembli estrany només set valents i 22 per sopar, com es nota que ens agrada menjar.




Desprès de un bon àpat en el qual no va faltar de res, gràcies al restaurant Sola de Vacarisses, que com sempre va estar a la alçada, va començar la sortida nocturna de veritat, fixeu-vos en alguns dels invents per aguantar la llum.



Varem pujar per Can Mimo, Sant Pere i quan ja algú es pensava que ja no pujaríem més, el sherpa diu que cap Puigventós, si es que ja l’hi val, encara l’hi deuen xiular les orelles.



Un cop hem arribat a Puigventós podeu veure la cara de son que tenim.

dimarts, 5 de juliol del 2011

Tracks dels Volcans - Etapa 4 - Sant Pau / Torello

Doncs ja casi la tenim, comencem la última etapa des de Sant Pau per acabar a Torelló.

Sortim tranquilament en direcció a la Fageda d'en Jordà.


La Fageda es preciosa, potser que parem a fer una foto no?


Comencem a pujar uns corriols on trobarem bastant de fang del dia anterior per acabar arribant a l'ermita de Sant Martí del Corb.


Seguim baixant amb tot ple de fangs, agafem alguns trams de carrilet per acabar dinant a les Preses jus abans de començar la pujada més dura del dia (o de la ruta...), el camí Ral d'Olot a Vic.


Arribem a la Font de les Marrades i com que el dia acompanya i fa calor algú decideix mullar-se una mica,



Ja estem a dalt però encara queda a algun corriol de baixada i alguna sorpresa abans d'arribar a Torelló.

Quina calor! Estic Fart!


Unes vaques! La veritat es que als Tracks dels Diables es veuen moltes més que a aquesta ruta.


No tindrem que pujar oi?


Ja tenim un animal de companyia fins al final de la ruta.


Ens ho mereixem o no? Ja estem a Torelló!!!


Resum:
Ja esta feta! Tornem cap a casa!

dilluns, 4 de juliol del 2011

Tracks dels Volcans - Etapa 3 - Castellfollit de la Roca / Sant Pau

Comencem la tercera etapa des de Castellfollit de la Roca i ara ja només quedem tres. Després de un pobre esmorzar a Ca la Paula (molt millorable) agafem les bicis i comencem la ruta per un sender planer que no durarà gaire.

Ràpidament entrem a corriols i comencem a veure volcans per arribar a Olot bastant ràpid. 


Arribant a Olot tenim la mala sort de que comença a ploure i decidim parar a menjar al centre encara que sigui aviat.




Des de Olot sortim en direcció a la Fageda d'en Jordà i passem per davant del volcà Croscat.





Collons, algú ens persegueix!!!


Doncs si, em tocat la campana els tres a la vegada! Ja veiem Sant Pau? Ja veuràs la volta que ens farà fer el Jordi...



Corriol de baixada per tornar a pujar! Al final una pista ràpida que ens porta al Salt de Can Batlle. Arribem a Santa Pau on pararem a dormir a Cal Pere Petit on ens rep una dona encantadora i soparem a Can Rafelic on es menja d'escàndol.


Resum: Al final ens han sortit mes de 50 kilòmetres, ruta amb fortes pendents però amb moltes de caminar. Mes suau que l'etapa d'ahir però amb la mala sort de que hem agafat pluja dues vegades.

Demà més!!!

Tracks dels volcans - Etapa 2 - Amer / Castellfollit de la roca

Després de que alguns poguessin descansar a Amer, ja que l'hostal esta situat al costat d'una carretera molt sorollosa, baixem a primera hora a esmorzar una mica per a preparar el cos per a la llarga jornada que sembla que es presentava.


Com sempre, hi ha algú que carrega més forces que els altres...


Ens preparem, deixem les maletes i sortim en busca del carrilet per a buscar l'inici de la segona etapa al poble d'Amer.


La ruta comença amb força, llarga i dura pujada a Santa Brígida.



Un cop arribat a dalt, tenim una magnífica vista del poble d'Amer.


Seguim rodant i realitzant alguna trialera on patim diverses caigudes abans d'arribar a Mieres on pararem a prendre una cervesa.




Seguim direcció a Besalú on teníem pensat deixar el track i parar a menjar. Pel camí el nostre company Dioni pateix una caiguda tonta però d'aquelles que fan mal.


Arribem a Besalú i parem a dinar a la primera terrassa que veiem.




Després de dinar fem una revisió de les maquines...



Com podeu veure la cosa prometia així que seguim en busca del track i pensant en els més de 30 kilòmetres que encara quedaven per a Castellfollit de la Roca. La ruta es fa llarga i a més agafem una forta pluja que la complica encara més.




Per fi! Veiem Castellfollit de la Roca!


I com no, abans de que marxessin 4 components cap a casa ja que les dues etapes que quedaven només les faríem el Dioni, el Marià i jo, no us podeu arribar a imaginar la gana que teníem i la quantitat de menjar que vam arribar ingerir.



Com a resum:
Etapa durísima, mes de 80 kilòmetres parant a dinar a Besalú. Plena de trialeres amb molta roca i, a conseqüència d'això, almenys 5 o 6 caigudes ben bones.