La Nocturna dels Senglars

Al lloc de trobada érem pocs Senglars animats per l’aventura però amb moltes ganes de passar-ho bé.


Anem cap a Vacarisses, passant per Monistrol, on havíem quedat amb mes companys per sopar i les dones dels més valents, si encara sembli estrany només set valents i 22 per sopar, com es nota que ens agrada menjar.




Desprès de un bon àpat en el qual no va faltar de res, gràcies al restaurant Sola de Vacarisses, que com sempre va estar a la alçada, va començar la sortida nocturna de veritat, fixeu-vos en alguns dels invents per aguantar la llum.



Varem pujar per Can Mimo, Sant Pere i quan ja algú es pensava que ja no pujaríem més, el sherpa diu que cap Puigventós, si es que ja l’hi val, encara l’hi deuen xiular les orelles.



Un cop hem arribat a Puigventós podeu veure la cara de son que tenim.