Tracks dels Volcans - Etapa 1 - Torelló / Amer

Com cada vegada que marxem a fer la ruta fora, avui 2 de Juliol hem quedat una hora abans de l'habitual per a marxar junts cap a Torelló, havíem quedat a les 9:00 amb en Jordi però volíem esmorzar abans de anar al seu local per a començar la sortida.

La sortida començava ja malament des del dia anterior, quan vaig anar a preparar la bici em vaig trobar clavada la roda XT, i ja no es la primera vegada, vaig intentar arreglar el problema però vaig preferir muntar una de recanvi que tinc per casa.

A les 7:00 estàvem al Dia esperant als companys que faltaven i, com no, algú es va dormir... (On es el Tasio?)

Com teníem pressa ja que anàvem tard i pensàvem que no podríem esmorzar, vam moure alguns fils i vam contactar amb les forces de seguretat per a que ens portessin cap a Torelló en el mínim temps possible.

Com ja he dit, es imprescindible un bon esmorzar abans de res, així que parem a un bar de l'estació de Torelló on ens havia indicat el Jordi.

Ràpidament anem al local del Jordi per a deixar les bosses i recollir tot el necessari, ens fem la foto de rigor i comencem l'aventura.

Com a la Tracks del Diable, en Jordi ens acompanya pel poble fins a les afores, per a mi, comencen el primers problemes, la cadena nova patina sobre els pinyons una mica gastats (per que no ho he provat a casa?).

Els primers quilometres de la ruta passen ràpidament, en un moment ens trobem a Cantonigros i de seguida a Rupit que es on teníem que dinar. Evidentment, abans d'això hem tingut que creuar alguna riera.

Hem disfrutat de la imatge d'algún salt d'aigua.

I hem patit algun dels magnífics corriols.

Però com he dit, ràpidament estavem sentats a taula a un magnífic restaurant que ens havia recomanat en Jordi, L'Estragués.

Carreguem aigua a Rupit, passem per sota del Salt de Sallent realitzant una magnífica baixada, realitzem alguna magnífica pujada i creuem algun altre riu per acabar a més de 40 km/h per el carrilet de Girona per arribar a dormir a La Fonda de Sant Marçal a Amer.

Com sembla que ningú està cansat (ja ho pagarem ja...) i em arribar aviat per sopar i com que ningú porta banyador per aprofitar la piscina de l'hotel, ens apropem a Amer caminant (4 kilòmetres) a prendre una cervesa i quan tornem ja podem seure la Taula per sopar.

Com a resum:

Hem sortit de Torelló a les 10:30 i hem arribat a Amer a les 17:45.

La primera etapa ens ha semblat mes suau que les de Tracks dels Diables i amb menys senders, a destacar una llarga trialera ampla amb molta pedra que en Jordi ens ha dit que es feia caminant i que em pogut superar perfectament muntats!

Com sempre, han sortit més quilometres dels indicats.

Tracks dels Volcans

Després de l'assistència d'alguns del components del grup a la ruta Tracks del diable l'any passat, no podíem esperar més a provar la nova ruta que en Jordi ens ha preparat, la Tracks dels Volcans.


La Tracks dels volcans és un recorregut-aventura en BTT per les comarques de la Garrotxa i Osona. La travessa segueix la filosofia de TRACKS DEL DIABLE, la qual ens va fer gaudir de mala manera amb un recorregut enduro 100%, amb trialeres, senders, corriols i pistes trencades.

En aquest cas la ruta travessa la zona volcànica de la Garrotxa i la Fageda d’en Jordà, Besalú i Santa Pau a més dels monestirs com Sant Llorenç de Saus i Sant Ferriol entre d’altres.

El punt de sortida i arribada, igual que la Tracks dels diables és a Torelló, fent un recorregut circular de 246 km, amb un desnivell positiu acumulat de 6535 m i un desnivell negatiu acumulat de 6407 m.

En el nostre cas, igual que vam fer amb la Tracks dels diables, hem decidit realitzar la travessa en 4 jornades, del 2 al 5 de Juliol.


Esperem poder realitzar una petita crònica diària de les jornades.


Us adjunto el mapa i l'altimetria del recorregut que també podeu consultar a la pàgina web de la travessa http://www.tracksdelsvolcans.com 

Crònica sortida Olesa – Mura - Olesa 2011.

Aquesta setmana a estat moguda meteorològicament i encara que donaven temps variable allà hi érem els Senglars per anar a Mura (tot hi que no tocava però la teníem encara pendent), una de les sortides més divertides amb una trialera de aproximament 10 kilòmetres.


Comencen per el Pla de fideuer per obrir boca i desprès del Pas del Lladres agafem la Carena Llarga, una bona pujada per arribar a prop dels Caus, un cop allà entrem al Parc i ens dirigim cap a Mura, aquest cop el grup anava força equilibrat i quasi no paràvem.



Arribant a Mura comencem a escoltar trons i un núvols negres es veien al horitzó, per sort ens van respectar i varem arribar a Mura secs, la trialera hagués esta molt perillosa amb pluja.


Esmorzar Senglar a Mura, com Déu mana.

"Que cervecita más buena" deia el Vita.

Encara que tots varem gaudir de unes bones botifarres.


Comencem a escoltar trons i la pluja comença de valent, res un parell de núvols i ja esta, comentaven, encara que ens començàvem a fer a la idea que ens mullaríem, acabem d’esmorzar i per sort la pluja ha parat.


Sortim en direcció al Farell amb una forta pujada, feia temps que no passàvem per allà, tot i que el camí esta força bé costava rodar, doncs el terra estava força mullat, encara tindrem sort i no ens mullarem dèiem, però quan agafem el camí del Pont de Vilomara a Rellinars, tres espetecs i la pluja apareix de cop i amb força, busquem un lloc sota els arbres per evitar mullar-nos molt, el nostre home del temps Eugeni Molina, diu res tres minuts i para, dit i fet, així que seguim el nostre camí.


Al arribar a Rellinars el temps ens te un altre sorpresa, aquest cop a més dels trons apareixen els llamps, i com no, torna la pluja ben forta, el Pasqui, el Jordi i el Dioni es queden sota cobert, la resta continua per parar en un altre lloc, fins que desprès de parlar-ho uns decideixen esperar a que pari de ploure (com així va ser) i altres continuar, aquest cop hem arribat a Olesa en tres grups.

Per sort encara ens hem mullat menys del que pensàvem mestres hi érem esmorzant.

Crònica sortida Olesa – Sitges - Olesa 2011.

Les 8 del mati a la Plaça de les Fonts allà ens varem trobar, com cada dissabte, els Senglars a més d’alguns companys d’altres colles, en total 19 i això que pensàvem que no seriem gaires, amb ganes de fer una de les sortides més dures del calendari.


Aquest any a més a més, el recorregut tenia parts inèdites per la zona de Gelida – l’Ordal, altres vegades pujàvem per la Font Freda fins la bola, i canvis també a la tornada de Begues aquest cop no la farem per la carretera de Torrelles sinó per muntanya fins arribar a Palleja per desprès enllaçar amb el camí del riu i fins Olesa.

Nomes començar el ritme va ser un pel exigent, pel grup es deia “avui no arribarem si seguim així”, un cop arribats a Gelida es varem agrupar per fer el nou tram, aquest es pel meu parer un pel més suau que el habitual, encara que més pedregós, un cop es va coronar, ven agafar una trialera força divertida que es va portar fins l’Ordal, si senyors amb al Marià per davant, com gaudeix a les baixades, a travessem la N-340 seguidament agafem un parell de senders amb alguna que altre equivocació del guia. En aquest punt varem tenir primer avis del dia, una caiguda de l’Alícia per sort sense conseqüències. Ja a prop de Olesa de Bonesvalls ens esperava una trialera amb molta pedra solta i rodona on costava mantenir el control de la bici i que va posar a proba les nostres habilitats alguns varem tenir que posar el peu a terra, altres van fer alguna volada amb aterratge forçat, prenem nota per la propera treure aquesta trialera, donat que ens va fer perdre molt de temps.

Des de Olesa de Bonesvalls ja connectem amb el camí de sempre, en aquest punt el David G ens deixa doncs te que marxar, més endavant per els senderes pedregosos del GR el David C va caure, sort que no va anar barranc avall i de passada va punxar, arreglem la punxada i seguim, una mica més avall hi eren la resta de companys, quan varem arribar veiem amb sorpresa una de les avaries més “xungues”, un quadre trencat, el del Paco, quan encara ens faltaven uns 18km per arribar a Sitges, es va trencar per la baina dreta, en fi res que no poguí arreglar un parell de pals i esparadrap (sort que el José es un bon previsor), ara ens a sembla fàcil, però allà la veritat pensàvem que ens faríem un fart de caminar, ah!!! i com no, resulta que quan estàvem arreglant el quadre, el Santi no va fer un altre cosa que passar de rosca el vis del agafador de la tija, un cop posats una mica més d’esparadrap i en marxa (ja sabeu no l’oblideu a les vostres sortides), per fi sense més contratemps arribem a Sitges.



Foto a la platja, encara que algú nomes pensava en menjar, hi això que s’havia empassat cinc barretes, eh!! Marià...., i això que desprès sempre va dient, que macos que estem a la foto, jejejeje.... però l’hi podia més la gana.


Un cop omplerts els dipòsits al restaurant amb dos plats, postres i cafè, 8 companys decideixen agafar el tren i no aventurar-se a la tornada, les forces ja eren justes i no veien clar la tornada, entre ells esta Paco que encara que es veu fort no pot continuar amb el quadre trencat.


Enfilem el camí de tornada fins Plana Novella, després el tobogans de Begues, més d’un no els oblidarà fàcilment, algú va dir “ a mi no em torneu a enganxar”, encara que tots sabem que tornarà, arribem a Begues i fem una cervesa, que sempre es d’agrair, tot i que aquest any no ha fet tanta calor com anys anteriors.


A partir d’aquí comença el segon tram nou, anirem a buscar el riu sense agafar carreteres i direcció a Cervelló i Palleja, el camí es força mes interessant que la carretera però evidentment més dur, amb alguna pujada que altre i una trialera molt tècnica, la varem agafar per provar quines idees que tenim, però que farem ens agrada investigar, força dura amb salts molt grans els qual no podíem baixar pujats a la bici, al arribar a la Palma de Cervelló i just començar una nova pujada, les primeres dubtes del recorregut motivades pel cansament comencen a aparèixer, “Però si el riu esta allà a baix perquè tenim de pujar!!!!!”, en fi amb una mica de paciència arribem a Palleja i enllacem amb el riu, i d’aquí a Olesa ja sabeu gas a fons, amb alguna paradeta per re-agrupar-nos.

En resum a les 20:00 arribem tots a Olesa amb 125km i 2500m desnivell positiu a les cames, quatre caigudes, una punxada, un quadre trencat, una agafador de tija i la satisfacció de haver-ho aconseguit.

ESMORZAR SENGLAR

Un podi replet de Senglars, una pena que el primer lloc no fos un de nosaltres, però tot no es pot demanar no?.


Aquest dissabte varem fer una sortida d'uns 35 km i ens varem anar a esmorzar a la vinya del Jordi. El Jordi en haver perdut l'aposta amb el Vita a la crono, li tenia de pagar un esmorzar, però com a bons Senglars,ens hem apuntat tots.
Resultat 15 Senglars amb molta fam. Botifarra,cansalada, torrades, vi ......... una mica de tot. No va sobrar res.
L'any que ve tots a favor del Vita. Això s'ha de repetir ............


Mireu el Vita....que content estava...!

I que seriós el Jordi.!


Un agraïment molt especial al pare del Jordi, va anar abans a la vinya per preparar les brases!!!!!

TITAN DESERT Etapa 6

ETAPA 6: 14/05/2011

Punto de salida Abla
Punto de llegada: Granada
Desnivel acumulado positivo: 2178 m.
Kilómetros de enlace: 3,500 km
Kilómetros de especial: 98 km

Descripción del recorrido: Los primeros 3 kilómetros se recorren por asfalto secundario para entrar en una pista que va por el interior de una rambla. A la salida de la misma y hasta el kilometro 22 aproximadamente, en la localidad de La Calahorra cambiamos de terreno. Bordeamos una mina a cielo abierto y comenzamos a ganar altura por la falda de la montaña. Después de pistas en buen estado y mas secundarias, completamos unos tramos por pistas hormigonadas e incluso asfaltadas, para acabar adentrándonos en un bosque que en subida corona en un mirador.

Comienza un descenso primero por pista en buen estado y después haciéndose mas técnica incluso encontrándonos algún descenso pronunciado y algo trialero. Los últimos kilómetros se completan por una pista estrecha que nos lleva a la última subida hasta el llano de la Perdiz, una subida final dura y lenta que nos deja en la atalaya de la ciudad de Granada. Meta de la etapa. Desde ese punto hay un enlace todo en bajada, pasando por delante de la Alhambra hasta el PALACIO DE CONGRESOS DE GRANADA, control de llegada y pódium final de esta edición de la MTDbyP

El "Senglar Titanic" és Finisher.

Després de 32h.55´44" a acabat la seva segona participació a la Titan Desert. "FELICITATS"

A la etapa d´avui, durísima segons ell, a fet la pos. 235 amb un temps de 6.32.36.

Posició final a la Titan: 256.

TITAN DESERT Etapa 5

ETAPA 5: 13/05/2011

Punto de salida: Debdou
Punto de llegada: Taourirt
Desnivel acumulado positivo: 391 m.
Kilómetros de enlace: 0 m.
Kilómetros de especial: 61.900 km

Descripción del recorrido: Última etapa del sector marroquí. Una etapa sin grandes complicaciones salvo en la zona final, donde hay un pequeño paso montañoso. La etapa sale hacia el noroeste, para atravesar el asfalto y tomar pistas entre cultivos siempre rumbo norte. Los últimos 15 kilómetros discurren en las montañas cercanas a Taourirt, ciudad que dejamos a nuestra derecha, para atravesar la carretera nacional que va a Fez, por un paso inferior.
Llegada al área de reposo de COMARIT desde la que salen los autobuses al puerto de Nador
Recomendaciones
- Vigila con el road book, hay bastantes cruces y zonas poco visibles.
- En la zona final, el terreno es más pedregoso.
- El paso inferior de la carretera es obligado no se puede cruzar el asfalto. Es un paso que se hace a pie.
- A la llegada a Taourirt comienza todo el proceso de empaquetado de las bicis y salida de los autobuses.
- La noche la pasaremos a bordo, no olvides la Biodramina.

Temps final 2:28.31 Atencióooooooooo! 

Pos. 197 de la Etapa. 

A general ..........s´ha col.locat el 256 . 

Ha guanyat Joan Llordella Prat.

Força senglar.......demà més!