Duatló de Cerdanyola

Ja se sap que aquests Senglars cada cop volen més i alguns d'ells abandonen la muntanya de tant en quant per a realitzar altres activitats, aquest cop hem tingut representació d'els Senglars a la Duatló de Cerdanyola.

 

Abans de començar

La prova consistia en la realització d'un primer tram de 5 quilometres corrent en un circuit d'asfalt i terra, 20 quilometres amb bicicleta per asfalt realitzant dues voltes a un circuit de 10 quilometres amb alguna forta pujada de fins al 12% i d'un tram final de 2,5 quilometres també corrent per asfalt i terra.

Arribant al final de la pujada del 12%

Us recomano molt la prova, el circuit es immillorable i la organització va estar perfecta.

Comencem la segona volta!

Les sensacions van ser bones però el nivell dels participants sobretot als trams de cursa a peu va ser força alt. El temps final va ser de 1:13:49, esperem poder millorar la marca l'any vinent.

Per cert, propera parada el 25 de maig a Puertos de la Ribagorza.

Roba

Bones companys ja temps que no fem roba i doncs ja toca..

Aquí teniu el disseny de la roba, com veieu no canvia gaire de la que tenim per tal de no tenir de renovar-ho tot, que estem en crisis, bàsicament em canviat el taronja per vermell i en canviat una mica el degradat de color.

Per tal de començar a demanar a ofertes a les cases de roba volem saber quants de vosaltres esteu interessats en agafar-ho, fariem conjunt de estiu i com a molt cullote d’hivern.

Doncs ja sabeu envieu un correu al Jordi o al Dioni.

P.D.: Tingueu present que “No tenim patrocinadors “..

Records

Senglars.

SENGLARS PER SANTPEDOR

Ja hi tornem ha ser, els senglars buscant una pedalada digna del seu nom, i així, vam arribar a la localitat de Santpedor.

 Com no podia ser d’altre manera, un cop arribats al poble el que primer vam fer va ser esmorzar, ja que no es preveia cap parada durant la ruta. Un cop esmorzats, els deu bikers que ens vam donar cita a Santpedor iniciàvem la ruta tot seguint el track.

A la primera pujada de sender que vam trobar el Dioni rellisca i provoca un tap aturant la marxa a tots els que anàvem al darrera, tot seguit se sent al Xavi -aparta, oi que m’han tens- i a més, ens va amenaçar que se’ns repassaria a tots, amb el to graciós que ja coneixem, i també va afegir “te voy a meter una que van a parecer dos”.

Vam continuar pujant i de seguida ens endinsem en uns senders revirats i molt divertits, anàvem seguint el track a tot drap i el Xavi es quedava al darrera i comentava – que no podia ser que el Marià se’l repasses- La veritat és que jo ho donava tot i al ser senders amb més ganes. Quant ja portàvem una bona estona pedalant, vam agafar una pista ample de baixada que ens portava a una trialera, un cop enfilada de cara avall serpentejant entre els arbres, ens adonem que ens falta un company, el Jordi Canals, i això que portava GPS!.

M’entres esperàvem tota la colla al Jordi, en Xavi li agafa caguera, sí llegiu bé!, anava fent botets tot dient que em cag... preguntant si algú tenia paper. El cas és que a pocs metres d’on érem tots, va deixar anar tot el que li sobrava i de cop i volta ens va arribar una flaire que una mica més i ens tomba, la Betti, que estava amb el grup va exclamar- d’on l’eu tret aquest individu-, de seguida va pujar el marge d’on venia amb un somriure, dient – oi que m’han tens-.

 Finalment va aparèixer en Jordi i vam continuar amb la ruta.

Tornem a enfilar els senders amb el Paco al davant i, de cop i volta, en Paco es troba un pi tort, que li barrava el pas, li va fotre un cop d’espatlla, però al no moure’s l’arbre, el Paco va decidir de moure’s ell, va baixar rodant per un marge, però controlant en tot moment, li va donar temps de deixar la bicicleta ben posada sobre uns matolls abans d’iniciar la caiguda – molt bé Paco – vas triar la millor opció, ja que el pi em temo que encara és la mateix lloc. .

La ruta era molt maca i vam coincidir entre tots que era de les millors que havíem fet fins ara, però també era exigent, i es va notar, ja que va passar factura a alguns bikers cap al final, entre ells el Xavi que va acabar destrossat. Al final i un cop arribats a Santpedor vam tornar al bar on vam esmorzar per fer la cerveseta, que després de tot ens la teníem ven merescuda

 Fins aviat! Pit i collons

Marià

Propera sortida fora pel 26/01/2013

Doncs el proper dissabte 26/01/2013 tenim una sortida a determinar per tal que us sembla si marxem a Sant Pedor, les previsions son bones i sembla que no farà gaire més fred que per aqui.

 
El pla es el següent, quedem al DIA dels Clossos a les 7:30 del Mati per marxar cap a Sant Pedor, quan arribem esmorzem i sortim, no hi haurà cap altra parada, per tant porteu-vos barretes per si de cas us agafa gana, al arribar tornem cap a casa, es dir no es quedem a dinar.

 
La sortida te 45km i 1300m de desnivell, per tant no es un passeig potser més dura que la de la Roca, també hi han força senders ambi algun tram tècnic però diuen que no es  gaire difícil.

 
Si no hi ha prou quòrum, farem una sortida de les que tenim pendents del calendari.

 Si us plau confirmeu si vindreu.

SORTIDA A LA ROCA DEL VALLÈS

Aqui teniu la crònica de la sortida de la Roca pel nostre amic Marià, mira que es bo el company!!!!

Ja fa algunes setmanes que varem fer la sortida a la Roca.

Ni més ni menys que 14 Bikers ens vam donar cita al circuït de la prehistòrica, dia clau pel Paco Duro, ja que havia de provar una specialized epic de 29er de test, tot s’ha de dir que va apurar el màxim la 1ra. Presa de contacte i sembla que va passar l’examen amb escreix.

Comencem el dia amb moltes ganes de gaudir del que ens espera i sense més preàmbuls enfilem la ruta.

Alguns havíem de treure’ns roba doncs no feia el fred d’altres anys. Després d’algunes pujades va venir el que tots esperàvem, els senders, molt divertits i espectaculars, el fill del Toni de Terrassa, en David, ho pot constatar ja que baixava a tot drap com qualsevol altre senglar esbojarrat, ara!, a l’hora de pujar s’assemblava més a mi, no puc no puc...

De cop hi volta ens trobem uns bikers que van en direcció contraria a la nostra i ens pregunten si estem fent el track de la Roca, al contestar-los afirmativament decideixen seguir-nos. Bé jo no ho veia gaire clar, ja que em donava la sensació de que estàvem fent el track al revés, teníem davant un sender de pujada que m’estava dient – baixa’m baixa’m... – i només pujàvem.

El cas és que ens tornem a apropar a la Roca, arribem a una cruïlla, i dels tres que portàvem GPS marcava una direcció diferent, els bikers que ens van seguir van decidir d’anar pel seu compte, dient que ja es recordaven per on era.

Després de 15 minuts discutint per on anar, decidim seguir els bikers, i la vam encertar!, aparti d’aquell moment la idea era arribar a esmorzar, ja que amb tanta incògnita se’ns havia obert la gana.

Fins l’esmorzar va estar bé però no matava, el millor estava per arribar, després d’esmorzar vam encarar un seguit de trialeres per gaudir plenament, tant és així, que el grup que anàvem primer, amb el Paco al davant, Oscar, Pedro Pablo, Frank, i algú més que ara no recordo, ens vam desbocar i quant ens vam adonar érem molt lluny del trak. Finalment ens vam agrupar amb la resta del grup i la consegüent bronca del Dioni.

Tot s’ha de dir, raó no li faltava però, quant portes tanta embranzida costa de parar i menys mirar el GPS.

Degut a aquest desfici a baixar el més ràpid possible ens vam perdre una part del trak de tobogans, que segons el grup que es va quedar amb el Dioni eren d’allò més divertit, bé un altre any ja pararem més comte.

De totes maneres la sortida va ser un èxit que va culminar amb la cerveseta corresponent en un bar de la Roca.

Ha! I si aquell dia en Paco va provar l’Epic 29er que li havia deixat la botiga, heu de saber que tres dies després ja la tenia nova a casa seva, la Roca va ser un von lloc per posar-la al límit i, ha hores d’ara no pot parar de rodar i rodar, a veure si en la cursa del “soplao” sense dir res es repassarà a tothom.

PIT I COLLONS.

Marià
Salut!!!!!!!!

Tradicional Pujada a la Creu de Saba 2012

Ep! Que ja tornem a ser Nadal i, com cada any, el dia de Sant Esteve tots apunt per a pujar a la Creu de Saba.  Bé aquest any potser és el primer que hi puja un company amb una BTT de 29er, ni més ni menys que en Paco Duro, el qual va demostrar que una 29er pot estar al davant tant si puges com si baixes. Bé ara que recordo també va pujar l’Isra amb una 27,5er i... bé... doncs...això....de tota manera vam arribar un grup molt nombrós al Puig Ventós, apunt per encarar la pujada a la creu, bé tots no, que el José i el Pino ens van dir que ja ens trobaríem al bar.

Un cop arribats a la Creu de Saba ens vam fer les fotos de rigor i tots apunt per encarar la trialera de baixada, en Paco enfilà el sender el primer i tots els demés al darrera, mentre anàvem baixant s’escoltava algun crit i/o esbufec, o sigui que algú llepava i/o estava apunt, el més destacat va ser el d’en Bruno que mentre sortia per les orelles de la seva bici va esbufegar una pila de sons a vans de tocar terra.

Al final de la trialera ens esperava el Paco que amb la 29er no es va adonar que el sender estava ple de pedres, els demés vam anar arribant i qui més qui menys va llepar, ni que sigui una mica.

Un cop agrupats, part del grup va optar per tirar-se per la trialera de l’”ande va”, la qual relliscava una mica, cosa que va fer que quasi al final del sender acabéssim tots en una pila, Paco,Isra,Oscar i jo mateix, tot seguit ens vam ajuntar amb la resta del grup al pla del fideuer, on vam enfilar el sender del mirador que va a les vinyes.

El sender del mirador va ser espectacular un servidor va tenir que arriscar el màxim per poder seguir el Sr. De la 29er, menys mal que no pujava ningú a peu si no ens l’emportem pujat al manillar. De tota manera per darrera nostre hi anava en Castillo que, segons ens van comentar anava a tota pastilla i amb la roda punxada, al fer-li l’observació, va dir que ja ho canviaria quan arribés a casa “con dos cojones”.

Havia arribat l’hora d’esmorzar, però abans de fer-ho, en Dioni ens va ensenyar un baixador d’ aquells de pit i collons...bé encara em tremolen les cames.

Un cop al bar la Laura va dir que ella no entenia prou i que se n’anava a fer una volta més mentre demanàvem els esmorzars. S’ha pres molt en serio la prova del “Soplao” i el “pique” que porta amb el Jordi Canals i al revés. Molt bé Laura més pedalar i menys “mariconades”.

Bones festes a tothom i que el 2013 puguem gaudir de la bicicleta al menys tant com el 2012. BON ANY 2013.

Salut,

Pit i collons,

Marià

Ja Tenim el Nou Calendari per el 2013!!!

Companys el nou calendari per el 2013... Salut i força pedals!!!!