Tradicional Pujada a la Creu de Saba 2012

Ep! Que ja tornem a ser Nadal i, com cada any, el dia de Sant Esteve tots apunt per a pujar a la Creu de Saba.  Bé aquest any potser és el primer que hi puja un company amb una BTT de 29er, ni més ni menys que en Paco Duro, el qual va demostrar que una 29er pot estar al davant tant si puges com si baixes. Bé ara que recordo també va pujar l’Isra amb una 27,5er i... bé... doncs...això....de tota manera vam arribar un grup molt nombrós al Puig Ventós, apunt per encarar la pujada a la creu, bé tots no, que el José i el Pino ens van dir que ja ens trobaríem al bar.

Un cop arribats a la Creu de Saba ens vam fer les fotos de rigor i tots apunt per encarar la trialera de baixada, en Paco enfilà el sender el primer i tots els demés al darrera, mentre anàvem baixant s’escoltava algun crit i/o esbufec, o sigui que algú llepava i/o estava apunt, el més destacat va ser el d’en Bruno que mentre sortia per les orelles de la seva bici va esbufegar una pila de sons a vans de tocar terra.

Al final de la trialera ens esperava el Paco que amb la 29er no es va adonar que el sender estava ple de pedres, els demés vam anar arribant i qui més qui menys va llepar, ni que sigui una mica.

Un cop agrupats, part del grup va optar per tirar-se per la trialera de l’”ande va”, la qual relliscava una mica, cosa que va fer que quasi al final del sender acabéssim tots en una pila, Paco,Isra,Oscar i jo mateix, tot seguit ens vam ajuntar amb la resta del grup al pla del fideuer, on vam enfilar el sender del mirador que va a les vinyes.

El sender del mirador va ser espectacular un servidor va tenir que arriscar el màxim per poder seguir el Sr. De la 29er, menys mal que no pujava ningú a peu si no ens l’emportem pujat al manillar. De tota manera per darrera nostre hi anava en Castillo que, segons ens van comentar anava a tota pastilla i amb la roda punxada, al fer-li l’observació, va dir que ja ho canviaria quan arribés a casa “con dos cojones”.

Havia arribat l’hora d’esmorzar, però abans de fer-ho, en Dioni ens va ensenyar un baixador d’ aquells de pit i collons...bé encara em tremolen les cames.

Un cop al bar la Laura va dir que ella no entenia prou i que se n’anava a fer una volta més mentre demanàvem els esmorzars. S’ha pres molt en serio la prova del “Soplao” i el “pique” que porta amb el Jordi Canals i al revés. Molt bé Laura més pedalar i menys “mariconades”.

Bones festes a tothom i que el 2013 puguem gaudir de la bicicleta al menys tant com el 2012. BON ANY 2013.

Salut,

Pit i collons,

Marià