Tot s'ha de dir feia un fret de collons i un vent que es glessava la goteta dels nas, però tot i això varem pujar fins a la creu.
Un cop arribats varem experimentar en les nostres carns que estavem a 5 sota cero a més del vent que feia, anavem tots arronsats.
Clar com cada any s'havia de fer la foto, que se'n va encarregar en Dioni que ens va tenir una bona estona tots arreplegats perquè no sabia com anava la càmara.
Bé un cop tots apunt iniciem el descens amb alguns incidents sense importància com algunes galetes per part d'alguns i com a més destacable el Paco, que va voler arrancar un arbre sense baixar de la bicicleta. Finalment arribem al final de la trialera, tot era glassat, i com cada any comentem que no es pot fer, que hi ha molta pedra, que ens podem fer malt, com el Paco!, però es igual l'any que ve hi tornarem. Per altre banda hi va haver-hi un conat de baixar per la trialera de "ANDEVAAAA!!!" però no hi va haver gaire suport a la iniciativa, tot seguit varem arribar al pla del Fideuer per empalmar amb el sender de baixada que hi en el mirador que hi ha més avall. Aquí he de dir que un servidor es va fer caqueta seguint el Paco costa avall, clar només veia el barranc a la meva dreta i el Paco que no afluixava, jo evidentment sense perdre el cul del Paco, que cada cop em costava més de seguir, com sempre hi ha algú que li agrada recordar-te el moment que acabés de passar, en aquest cas, el Sergio, que em va dir "que holia un poco a tufo".
Bé, peripècies apart el millor de tot és l'esmorzar que ens varem endinyar amb café i xupito de Mascaró.
Pit i collons
Marià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada