Crònica sortida Olesa – Mura - Olesa 2011.

Aquesta setmana a estat moguda meteorològicament i encara que donaven temps variable allà hi érem els Senglars per anar a Mura (tot hi que no tocava però la teníem encara pendent), una de les sortides més divertides amb una trialera de aproximament 10 kilòmetres.


Comencen per el Pla de fideuer per obrir boca i desprès del Pas del Lladres agafem la Carena Llarga, una bona pujada per arribar a prop dels Caus, un cop allà entrem al Parc i ens dirigim cap a Mura, aquest cop el grup anava força equilibrat i quasi no paràvem.



Arribant a Mura comencem a escoltar trons i un núvols negres es veien al horitzó, per sort ens van respectar i varem arribar a Mura secs, la trialera hagués esta molt perillosa amb pluja.


Esmorzar Senglar a Mura, com Déu mana.

"Que cervecita más buena" deia el Vita.

Encara que tots varem gaudir de unes bones botifarres.


Comencem a escoltar trons i la pluja comença de valent, res un parell de núvols i ja esta, comentaven, encara que ens començàvem a fer a la idea que ens mullaríem, acabem d’esmorzar i per sort la pluja ha parat.


Sortim en direcció al Farell amb una forta pujada, feia temps que no passàvem per allà, tot i que el camí esta força bé costava rodar, doncs el terra estava força mullat, encara tindrem sort i no ens mullarem dèiem, però quan agafem el camí del Pont de Vilomara a Rellinars, tres espetecs i la pluja apareix de cop i amb força, busquem un lloc sota els arbres per evitar mullar-nos molt, el nostre home del temps Eugeni Molina, diu res tres minuts i para, dit i fet, així que seguim el nostre camí.


Al arribar a Rellinars el temps ens te un altre sorpresa, aquest cop a més dels trons apareixen els llamps, i com no, torna la pluja ben forta, el Pasqui, el Jordi i el Dioni es queden sota cobert, la resta continua per parar en un altre lloc, fins que desprès de parlar-ho uns decideixen esperar a que pari de ploure (com així va ser) i altres continuar, aquest cop hem arribat a Olesa en tres grups.

Per sort encara ens hem mullat menys del que pensàvem mestres hi érem esmorzant.