dilluns, 7 de novembre del 2011

Dos senglars per Costa Rica


Hola a tothom som l´Alicia i l´Oscar, com alguns de vosaltres ja sabieu estem a Costa Rica de vacances, sense volguer em acabat apuntats a la ruta de los conquistadores.
Resum:
        1ª Etapa, 110 km durísims, amb grans pujades, molt de fang, molt de temps arrossegant la bici, en total 12 h i 30m.
        2ª Etapa, 75 km mes durs que el dia anterior, les pujades mes dures, pero el terreny era més propici a la nostre forma de rodar de casa. Total de temps 9 hores i 30 minuts.
        3ª Etapa, 80 km, pujar i baixar, la pujada dura, empinada com una mala cosa i la baixada amb pluja i molt de fred, cosa que feia que fos molt perillosa. Total 08 hores i 30 minuts.
        4ª i última etapa, 125 km, comencem amb 45 km de pujada com no durisims i molta calor i xafogor,
poca baixada i la resta planejar amb mes obstacles que una gincana. Ponts, rius, vies de tren sorra de plaja,etc. Total 9 hores.

"Dura, molt dura..."
                  Alicia i Oscar.

                                                                                      

7 comentaris:

jordi ha dit...

Esteu de vacances no?
Quina pallissa! Enhorabona per acabar i ara començo entendre el perqué de les vies ferrates, canyons etc... i totes les coses rares que feu. Records

Dani ha dit...

Moltes felicitats a tots dos, com sempre, no hi ha obstacles per a vosaltres!!!

Dioni ha dit...

Collons, dura, molt dura, però a la butxaca... DUES MAQUINES, si senyors, quin parell de SENGLARS, Moltes Felicitats!!!!!

Dioni

Plato Pequeño ha dit...

A qualsevol cosa li dieu dura. Això no és dur és un infern. hostia puta!!!

Plato Pequeño ha dit...

Ostras, pero desde cuando los senglars se extienden por el mundo?????

Y encima sufriendo duras jornadas de pedal...
Saludos...

Mosquito Navarro ha dit...

Ostras, pero desde cuando los senglars se extienden por el mundo?????

Y encima sufriendo duras jornadas de pedal...
Saludos...

Anònim ha dit...

collons tú ja sé on no m'he d'apuntar si hi vaig de vacances, sembla que aquest país tot són pujades, bé es podria arreglar si el menjar és bo però tot hi amb això sembla molt dur i a mi ja em coneixeu no puc no puc no puc...

Bé moltes felicitats i que us ho passeu molt bé, ja ens ho explicareu amb més detall. Pit i collons.
Marià