Com no abans de res hem de picar alguna cosa, i per que no tenien prou pa, sinó desprès es passa gana, hi algú anirà dient “no puc”.
Feia una mica de fred a l’hora de sortir i algú potser es va abrigar massa, més tard la veritat es que ens sobrava la meitat de la roba.
La ruta aquest any comença força sense gaires trialeres i amb pujada, en un tres i no res ens troben a Sant Carles que com no tenia que ser d’un altre manera hem de parar a esmorzar, mira que som golafres, alguns mengen de valent, ja feien bé. doncs es esperava la part mes dura i més tècnica.
En trobem força senders de pujada i algun que altre corriol no gaire complicat, trams amb força pista i avorrits, però ens quedava per arribar el millor, després d’arreglar la punxada, va començar la festa senders i corriols a dojo amb un nivell tècnic una mica més exigent, aleshores que es complica el seguiment amb el GPS, no es pot fer tot, estar pel camí i pel la pantalla i tenim algunes confusions que fan alentir la marxa.
Un dels companys te un ensurt i fa un petonet al terrè, per sort res greu, sort que es paleta i més dur que el ciment.
Els corriols segueixen sent espectaculars, tota la emoció a vingut de cop, a més i tenim unes llebres amb ganes de més marxa que fins i en una corriol ens equivoquem i quan els volem avisar ja no hi son, cop de telèfon i a desfer el camí. Els corriols de pujada son força durs i alguns ja ens fallen les forces el grupet queda dividit en dos quan arriben a lloc de baixada amb uns senders força tècnics ens retrobem i arribem tots junts a la Roca.
En resum una ruta amb dues cares i un pel complicada de seguir amb el GPS almenys per a mi.
Per cert no ens varem oblidar de la cerveceta final!!!!
3 comentaris:
¿¿os perdisteis??
¿¿vosotros??
!imposible¡
saludos...
si con um GPS nos perdemos, esta vez con tres....nos equivocamos....que no és lo mismo!
Quina llàstima que estigui lesionat...
Publica un comentari a l'entrada