El infierno Cantabro es menja els SENGLARS (Repte NO Assolit!)

Repte SENGLAR-2012 “los 10000 del Soplao. 165km de BTT i 4500m desnivell positiu

No agrada publicar els fracassos però no sempre podem aconseguir-ho tot, ho varem intentar amb totes les ganes i il·lusió però aquest cop no va poder ser, però hem après la lliçó, podeu estar segurs.

 El divendres 18 ens llevem a les 5.am destinació Cabezon de la Sal (Cantàbria).Viatge tranquil amb una paradeta a Tudela per esmorzar. Cel tapat, una mica de pluja per Bilbao però res de l´altre mon. 

Arribem a Puente San Miguel just a l´hora de dinar. Un bon dinar i a buscar l´hotel ***** que teniem reservat.  Osties quin hotel! mireu l´habitació del Jordi i el Xavi, amb “jacuzzidutxa” a l´habitació.

Tots contens.....!

"Habitacio amb jacuzzidutxa"

Per la tarda a buscar el dorsal i a viure l´ambient BTT total. Ens trobem els companys de la UCO que han arribat una mica mes tard que nosaltres. Desprès a fer un vol, sopar i dormir. El dia següent promet ser dur.

El meu dorçal  

Ens despertem a les 6am. No plou, interessant, però la boira i uns nuvols foscos no em fan gracia. Un de la terra en diu “hoy agua y frio” era el Picó Cantabro, com la va clavar!

A les 6.30am ja estavem a la linea de la sortida. Falta encara 1.30h però s´ha de sortir bé, som 4500 i és molta gent. Potser tenim al devant uns 400. A les 8.00 sortida. Sortida rápida del Dioni, i tots al darrera. En els primers km una mica de fang i una temperatura perfecte, 7-8 ºC.

Sobre el km 20-25 passem  una zona “La Cocina” de pedres i mes tard de fang i comença a ploure, la típica aigua d’aquella terra “los calabobos” però al cap d’una estona, pujant el Soplao ja canvia, la temperatura baixa de cop, entra la boira i comença a caure aigua per tot arreu. Sense adonar-nos anem xops. "Comença el infern"

Seguim, pujant el Monte AA, km55 aprox. unes pujades de ciment duríssimes si no fos per la quantitat de gent que anima, i comença el calvari, el Xavi trenca el cable del canvi, el Paco arriba a dalt del port, baixa perquè feia fred, el mateix fa el Jordi, Pedro Pa i el Dioni i el pobre Xavi no podia passar el cable, no el podia agafar amb les mans gelades.
Després de uns km arribem a un avituallament, el Paco estava esperant-nos, i del Xavi, encara no sabem rés. Les condicions eren ja extremes, molta gent tornava, deien que a dalt de tot feia molt de fred.
Després d’una estona apareix el Xavi quin descans. Nosaltres havíem comentat  de deixar-ho estar, tal i com ja havíem quedat que faríem el dia abans a la tarda.
Estàvem xops, glaçats i no paràvem de tremolar. Veient el que quedava més de 100km, pujant dos ports de 1200m a menys de 0º, mullats com anàvem no era molt bona idea.
Així que tots cinc prenem el camí de tornada, estem a 10km de l’hotel, era una irresponsabilitat seguir! A la poca estona van tallar la cursa 40km perquè els serveis mèdics no donaven l’abast amb les hipotèrmies.

Punt on decidim abandonar!

A l´arribada hospital de campanya. Dels 4500 que van sortir, van acabar tot el recorregut 1000.

Fin i tot la " Mosca" es va convertir amb pingüi..........

Quina pinta xaval !!!!!

No va ser una decisió fàcil. Va ser difícil i llarga de decidir, però encertada!

Molt entrenament sobre la bici, molt de temps invertit tret d’altres coses, físicament com mai, un grupet de cinc senglars que havien decidit anar junts per ajudar-nos, però les condicions climatològiques van poder amb els SENGLARS, però el proper any tornarem! i si hi ha pluja portarem un bon impermeable i roba de hivern.

Com el Paco va dir, però això no es el Infern, es nota la crisis, han apagat les estufes i les aixetes no tanquen bé.

Publicacions dels diaris: