Aqui teniu la crònica de la sortida de la Roca pel nostre amic Marià, mira que es bo el company!!!!
Ja fa algunes setmanes que varem fer la sortida a la Roca.
Ni més ni menys que 14 Bikers ens vam donar cita al circuït de la prehistòrica, dia clau pel Paco Duro, ja que havia de provar una specialized epic de 29er de test, tot s’ha de dir que va apurar el màxim la 1ra. Presa de contacte i sembla que va passar l’examen amb escreix.
Comencem el dia amb moltes ganes de gaudir del que ens espera i sense més preàmbuls enfilem la ruta.
Alguns havíem de treure’ns roba doncs no feia el fred d’altres anys. Després d’algunes pujades va venir el que tots esperàvem, els senders, molt divertits i espectaculars, el fill del Toni de Terrassa, en David, ho pot constatar ja que baixava a tot drap com qualsevol altre senglar esbojarrat, ara!, a l’hora de pujar s’assemblava més a mi, no puc no puc...
De cop hi volta ens trobem uns bikers que van en direcció contraria a la nostra i ens pregunten si estem fent el track de la Roca, al contestar-los afirmativament decideixen seguir-nos. Bé jo no ho veia gaire clar, ja que em donava la sensació de que estàvem fent el track al revés, teníem davant un sender de pujada que m’estava dient – baixa’m baixa’m... – i només pujàvem.
El cas és que ens tornem a apropar a la Roca, arribem a una cruïlla, i dels tres que portàvem GPS marcava una direcció diferent, els bikers que ens van seguir van decidir d’anar pel seu compte, dient que ja es recordaven per on era.
Després de 15 minuts discutint per on anar, decidim seguir els bikers, i la vam encertar!, aparti d’aquell moment la idea era arribar a esmorzar, ja que amb tanta incògnita se’ns havia obert la gana.
Fins l’esmorzar va estar bé però no matava, el millor estava per arribar, després d’esmorzar vam encarar un seguit de trialeres per gaudir plenament, tant és així, que el grup que anàvem primer, amb el Paco al davant, Oscar, Pedro Pablo, Frank, i algú més que ara no recordo, ens vam desbocar i quant ens vam adonar érem molt lluny del trak. Finalment ens vam agrupar amb la resta del grup i la consegüent bronca del Dioni.
Tot s’ha de dir, raó no li faltava però, quant portes tanta embranzida costa de parar i menys mirar el GPS.
Degut a aquest desfici a baixar el més ràpid possible ens vam perdre una part del trak de tobogans, que segons el grup que es va quedar amb el Dioni eren d’allò més divertit, bé un altre any ja pararem més comte.
De totes maneres la sortida va ser un èxit que va culminar amb la cerveseta corresponent en un bar de la Roca.
Ha! I si aquell dia en Paco va provar l’Epic 29er que li havia deixat la botiga, heu de saber que tres dies després ja la tenia nova a casa seva, la Roca va ser un von lloc per posar-la al límit i, ha hores d’ara no pot parar de rodar i rodar, a veure si en la cursa del “soplao” sense dir res es repassarà a tothom.
PIT I COLLONS.
Marià
Salut!!!!!!!!
